“Som un país que encara té poca tradició de reciclatge i cal una presa de consciència important”

JOSEP MARIA TOST, director de l’Agència de Resiuds de Catalunya.

Entrevistem al director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost. Ocupa el càrrec des del febrer del 2011, que comparteix amb l’alcaldia de Riudecanyes, el poble del Baix Camp on va néixer l’any 1971. Diplomat en Ciències Empresarials per la Universitat Rovira i Virgili, ha ocupat diversos càrrecs polítics comarcals i provincials i ha treballat en temes ambientals i de residus. En aquest àmbit, ha estat un dels impulsors de l’Associació de Municipis Catalans per la Recollida Selectiva Porta a Porta, creada el 2000. Parla amb nosaltres del model de gestió de residus actual, de la conscienciació ciutadana i de l’èxit de l’última campanya mediàtica de reciclatge, la famosa “Envàs, on vas?”.

Cal plantejar un canvi de model de reciclatge de Catalunya?
Cal reflexionar-lo en un futur. El model actual prové d’una llei de l’any 1997, on es determina la responsabilitat ampliada del productor. Hi ha dos models: el nostre és el del contenidor groc, on el ciutadà llança l’envàs al contenidor, l’ajuntament el gestiona, i l’empresari agrupat al SIC en paga una compensació per la gestió que fa l’ajuntament. L’altre model és el sistema és el sistema de devolució i retorn, que va estar actiu aquí fins els 80, i en el qual quan anaves a la botiga pagaves l’ampolla de llet amb un duro de suplement, i quan tornaves l’envàs et tornaven el que havies pagat prèviament. Hi ha països que el tenen, un dels de referència és Alemanya, on per determiats envasos hi ha un recàrrec de vint cèntims, i aquí garanteixes gairebé un 100% de reciclatge.

I quines opcions de canvi hi ha?
La llei de l’any 1997 preveia els dos sistemes, es va optar de forma generalitzada pel tema del contenidor groc i passats aquexios anys caldrà fer una reflexió, Europa està reflexionant per veure quin model s’implanta. Quin és el mes eficient, quin és el més opotú en el moment econòmic d’avui en dia… cal una reflexió amb molta profunditat.

Es podria aplicar una normativa des d’Europa?
En quan a aquest sistema CDR no hi ha una normativa europea, però l’any 2014 Europa farà una anàlisi sobre com gestiona els residus, podria ser que un dels punts fos implantar, com es rumoreja, un possible sistema de devolució per les llaunes, però ja ho veurem.

Així doncs, per ara què es podria millorar del sistema de gestió de actual?
Segurament es podrien ampliar altres elements que paguin el punt verd i també la consciència ciutadana és molt important: som un país que encara té poca tradició de reciclatge, i hi ha un seguit de franges d’edat que cal incentivar, cal fer una presa de consciència important. Però, com tot, és un tema molt d’interior, és a dir, no hem de tirar una llauna a terra esperant que no ens enganxi un municipal i ens posi una multa, sinó que ha de ser per un tema de consciència. Per tant, amb un seguit de canvis legals petits, però amb un important canvi d’hàbits de tota la ciutadania, aconseguiríem molts millors resultats.

Josep Maria Tost al seu despatx de l’Agència de Residus de Catalunya. Foto: El Reciclat.cat

Des de quin àmbit es planteja la conscienciació ciutadana?
Les campanyes són claus, ja que poden ajudar a canviar actituds. I com a Agència hem de poder difondre-ho des de tots els àmbits. Ja des de ben petits, amb els nens de P-3, començar a concienciar amb el tema del reciclatge, incentivar que cada escola de Catalunya fagi accions lúdiques dins de les seves classes de reciclatge, que puguin tenir un compostador al pati… incentivar el paper important d’educador i de generador d’hàbits que és l’escola. I obviament a tota la població amb campanyes generalistes, per anar canviant aqueixos hàbits. Fer accions per generar hàbits i canvis d’actituds, que aquest és un dels grans reptes de l’Agència de Residus.

Quina mites cal combatre pel que fa al reciclatge?
Hem de treure dos mites: tothom ha vist un camió que passa pels carrers i ho tira a dintre tot barrejat: això és un dels grans mites, i l’altre, com que pago a impostos i no vull beneficiar a aquestes empreses tan grans, que s’aguntin. Això son llegendes urbanes que hem de treure, hem de ser tots una mica més responsables, en una societat més cívica, i deixar els mites de banda.

Pel que fa a la campanya “Envàs, on vas?”, què en pensa de la polèmica que s’ha generat respecte als interessos de les envasadores?
Realment és erroni que Ecoembres i Ecovidrio són els gran beneficiats; són els que han pagat la campanya, que ha sigut definida i plantejada per l’Agència de Residus, i per tant no hi ha res a dir en aquest sentit, tant és siroll de fons d’una campanya que realment ha tingut èxit. Jo crec que la crítica va ser font d’un seguit d’articles un pèl desafortunats, buscant un efecte molt mediàtic, l’objectiu de la campanya clarament és reduir els impropis, allò que no va al contenidor groc, i en el fons, en primer terme, a qui beneficia són els ens locals de Catalunya, perquè quan més impropis hi ha, menys compensen econòmicament la recollida els SICs Ecoembres i Ecovidrio, que agrupen els fabricants d’envasos de plàstic i de vidre. Per tant, el que interessa és que al contenidor groc hi vaig el que toca al contenidor groc.

I s’han assolit els objectius de la campanya?
Estem fent el post-test, i l’empresa encarregada aqueixos dies ens ha avançat unes primeres dades, en el qual ens diu el que volíem. Estem analitzant amb les plantes que recullen els contenidors grocs d’arreu del país per veure els resultats de reducció d’impropis. Creiem que la gent l’ha assumit, i el que ens diuen, com a mínim a nivell tècnic veiem que la gent ha captat el missatge, que era fer les coses millor.

Contingut relacionat:
25/01/2013 – Balanç molt positiu de l’administració el dia que s’acaba la campanya “Envàs, on vas?”